Context històric

Breu introducció al disseny industrial i les làmpades

L’evolució de les làmpades està profundament vinculada a la història del disseny industrial, una disciplina que uneix ciència, tecnologia i art per crear productes funcionals i estètics, pensats per ser fabricats en sèrie.

Durant segles, els objectes es van produir de manera artesanal, amb peces úniques elaborades segons les necessitats del comprador. Aquest model va començar a canviar radicalment amb la Revolució Industrial (segle XVIII), que va introduir la mecanització i la producció massiva. Tot i els avantatges econòmics, aquesta transformació va comportar una pèrdua de valor estètic en molts productes, fet que va generar reaccions culturals com el moviment Arts and Crafts, que reivindicava la bellesa, la qualitat i la feina artesanal.

A inicis del segle XX, el disseny de làmpades va adoptar una estètica moderna basada en formes simples, funcionals i elegants. Els metalls nobles i les pantalles de vidre o mica, que suavitzaven la llum, van convertir aquestes peces en elements artístics clau dels interiors de l’època.

Figura n.º 4. Oil Table Lamp disenyada per William Arthur Smith Benson per Morris & Co., cap al 1895. Col·lecció de Victoria & Albert Museum

Figura n.º 5. Làmpada Grapevine, c. 1900 Tiffany Studios, Nova York (EUA), fabricant Vidre Favrile bufat a mà, bronze esmaltat

A inicis del segle XX, Piet Mondrian i el moviment De Stijl van marcar un punt d’inflexió en el disseny i l’arquitectura. La seva aposta pels colors primaris, les línies ortogonals i l’abstracció geomètrica va anticipar el minimalisme industrial i va promoure l’harmonia entre forma i funció. Aquest enfocament va influir tant en mobles com en elements d’il·luminació, integrant l’art abstracte en el disseny d’interiors. 

Figura nº 6. Cadira vermella i blava 1917, de Gerrit Rietveld

Figura nº 7. Composició en vermell, groc, blau, blanc i negre 1921. Piet Mondrian

Figura nº 8. Esquerra. El MoMA conserva una làmpada penjant dissenyada per Gerrit Rietveld el 1920, realitzada en fusta, vidre i bombetes tubulars. Exemple destacat de la integració de l'art abstracte en l'arquitectura i el disseny d'interiors 

A Àustria, el disseny modernista del segle XX va créixer gràcies a moviments com la Secessió Vienesa i el Jugendstil, així com a figures clau com Josef Hoffmann, Koloman Moser, Adolf Loos i Walter Otto. Aquests creadors van unir art, artesania i funcionalitat, influenciant el mobiliari i els objectes quotidians i establint les bases del modernisme centreeuropeu, enllaçat amb la Bauhaus. 

Figura nº 11. Kubus Chair - Josef Hoffman, 1910.

Figura nº 12. Làmpada dissenyada per Adolf Loos 1900

Figura nº 13. Làmpada de sostre de Walter Otto

Als anys vint, el constructivisme soviètic va impulsar un art col·lectiu, funcional i vinculat a la indústria. Figures com El Lissitzky i Vladimir Tatlin van buscar transformar la vida quotidiana a través de mobles, cartells i arquitectura funcional. Aquest enfocament va deixar una empremta profunda en el disseny gràfic i industrial, integrant disseny, enginyeria i propaganda política. 

Figura nº 14. Colpegeu els blancs amb la falca vermella, 1919. El Lissitzky

Figura nº 15. Reproducció d’una làmpada de taula model 576/B, de Rodtxenko, 1920,  artista constructivista, dissenyà mobles i objectes. Es conserven prototips i esbossos de làmpades de metall articulades, amb formes geomètriques molt pures.

Figura nº 16. Làmpada industrial de fàbrica soviètica, dècades dels 50‐60. Pantalles esmaltades, formes simples però robustes.

Un punt clau va ser la Bauhaus (1919–1933), una escola revolucionària que va integrar art, artesania i indústria. Defensava un disseny racional, simple i funcional —“Menys és més”—, i va generar peces icòniques tant en mobiliari com en il·luminació. En paral·lel, figures com Le Corbusier van unir arquitectura i disseny industrial amb principis geomètrics i ergonòmics.

Figura nº 17. Cadira Barcelona, 1929, de Mies van der Rohe

Figura nº 18. Làmpada de taula Wagenfeld, coneguda com a WA 24 de Wilhelm Wagenfeld, 1924. Pantalla de vidre opal i base metàl·lica, línies netes i geometria simple, combina funcionalitat amb estètica industrial. És un exemple paradigmàtic del principi “forma segueix la funció”

Figura nº 19. Le Modulor de Le Corbusier

Figura nº 20. La làmpada "Parliament" és una làmpada de peu dissenyada per Le Corbusier per a l'Unité d'Habitation de Marsella. Fabricada per NEMO Lighting, presenta una estructura minimalista amb un capçal orientable que permet dirigir la llum segons les necessitats. Està disponible en diversos colors, incloent combinacions de negre, groc, verd i blanc 

A mitjan segle XX, l’estil escandinau va aportar calidesa i naturalitat mitjançant materials nobles i línies senzilles, mentre que l’estil internacional va expandir aquests principis arreu del món. Als Estats Units, dissenyadors provinents de la Bauhaus van impulsar el disseny funcionalista, i a Alemanya, Dieter Rams i Braun van establir les bases del minimalisme contemporani. A Itàlia, en canvi, es va apostar per combinar funcionalitat amb elegància i expressivitat, fent del país un referent mundial.

Figura nº 21. Alvar Aalto. Tamboret. 1930

Figura nº 22. Làmpada A330S “Campana Daurada” d’Aino i Alvar Aalto (1937) és escultòrica, d’estètica depurada amb vora perforada que crea un halo daurat i llum càlida i difusa.

Figura nº 23. Làmpada AJ d’Arne Jacobsen, Dissenyada el 1957 per a l'Hotel SAS Royal de Copenhaguen, un exemple destacat del modernisme danès.

Figura nº 24. Làmpada Panthella de Verner Panton, 1971 icona del disseny, amb la seva forma orgànica i suau.

Figura nº 25. Superior esquerra. Casa de la cascada de Frank Lloyd Wright 1939

Figura nº 26. Superior dreta. Làmpada de taula Taliesin de Frank Lloyd Wright 1925,  línies innovadores, braç en voladís i una pantalla amb cantonades invisibles.

Figura nº 27. Superior esquerra Studebaker de 1953

Figura n.º 28. Superior dreta. Làmpada dissenyada per per Gerald Thurston per a Lightolier durant els anys 1950. Base de metall i una pantalla de plàstic translúcid que difon la llum de manera suau, creant una atmosfera elegant i moderna.

Figura nº 29. Olivetti va reconèixer la importància del disseny sobre el funcionalisme pur.

Figura nº 30. Làmpada Eclisse dissenyada per Vico Magistretti per a Artemide,una icona del disseny italià dels anys 60. La seva forma es pot ajustar per controlar la intensitat de la llum, oferint una experiència lumínica personalitzada.

Figura nº 31. Làmpada Tsumiki, 1945, dissenyada per Gasparetto per a Alessi. La làmpada Tsumiki presenta un disseny senzill i elegant, inspirat en formes geomètriques. La seva estructura minimalista reflecteix l'estètica del disseny italià de mitjans del segle XX.

Amb l’arribada de la era digital, les eines de disseny per ordinador (CAD/CAM) i la impressió 3D han ampliat les possibilitats creatives i de producció. Aquestes tecnologies permeten fabricar objectes personalitzats, reduir costos i implicar més directament els usuaris en el procés de disseny.

Les làmpades són un exemple perfecte d’aquesta evolució: han passat de ser objectes purament funcionals a convertir-se en peces de disseny clau en la configuració dels espais, combinant tecnologia, forma i expressivitat.