Disseny 2D

La làmpada Jaume és una reinterpretació del model Tratten desenvolupada a partir d’un procés de disseny i prototipat molt acurat, amb l’objectiu d’aconseguir una peça funcional, lleugera i estèticament atractiva, aprofitant totes les possibilitats de la impressió 3D en PLA.

El punt de partida van ser els plànols 2D obtinguts a partir de les dimensions del model original. Aquests van permetre crear una base precisa per al modelatge 3D. Un cop definit el concepte, es van realitzar diversos prototips per anar polint la forma i les unions, així com per adaptar el disseny a les limitacions tècniques de la impressora utilitzada.

Primer prototip: fidelitat al model original

El primer model seguia les mides del Tratten original, però ben aviat va sorgir el primer repte tècnic: les dimensions superaven la superfície d’impressió de la impressora utilitzada. La solució va ser reduir l’escala al 83%, mantenint aproximadament les proporcions originals i ajustant els encaixos per conservar l’estètica general. Aquesta adaptació també va servir per proposar un disseny més esvelt que l’original. 

Figura n.º 41. Primer prototip, model més fidel a l’original.

Figura nº 42. Dibuix de la bombeta en AutoCAD S’ha fet captura d’imatge d’una bombeta, s’ha insertat i s’ha resseguit mitjançant l’ordre “Spline” i traçat de formes corbes amb “Arc 3 punts” 

Figura nº 43. Dibuix del portalàmpades. S’ha buscat una imatge que fos un alçat el més perfecte possible. 

Segon prototip: integració del portalàmpades

En aquesta fase es va començar a optimitzar el muntatge.  Inicialment la plataforma del portalàmpades es va integrar dins del con, i el braç s’introduïa des de l’interior per obtenir un conjunt compacte i estable. Tot i això, van sorgir dos problemes principals:

• El sistema d’impressió generava molts suports addicionals sota la plataforma del portalàmpades, allargant molt el temps de fabricació.

• La retirada d’aquests suports era laboriosa i podia deixar marques o imperfeccions.
  La solució va passar per redissenyar la peça per dividir-la en elements independents i reduir la necessitat de suports.

Figura n.º 44. Segon prototip. El braç suport s’introduïa des de l’interior del con, com es pot observar a la imatge, on es comprova que aquesta solució era viable. Aquest sistema, però, es va modificar en el disseny final. 

Figura nº 46. Segon prototip. Model a Ultimaker Cura

Figura nº 47. La mateixa peça, amb els suports necessaris indicats en blau. Retirar aquests elements situats sota el suport de la plataforma complicaria el procés.

Tercer prototip: optimització i muntatge modular

En aquest punt es va separar la plataforma del portalàmpades del con principal, convertint-la en un element independent que s’enganxa posteriorment. Això va simplificar molt la impressió i va millorar la precisió de les peces. També es va incorporar un ressalt interior tant al con com a la paret, augmentant la superfície d’adherència i assegurant una unió molt més ferma amb cianocrilat.

A més, es van ajustar les toleràncies per encaixar un portalàmpades comercial Simon (44,5 mm de diàmetre) amb un marge de seguretat per facilitar el muntatge. Finalment, es van cuidar els detalls de fixació: es van mesurar cargols amb peu de rei i es van aplicar avellanats per aconseguir un acabat net i integrat.

Aquest procés de prototipat progressiu va permetre resoldre problemes tècnics i millorar la usabilitat i la qualitat constructiva de la làmpada. El resultat final és un disseny modular i eficient, fàcil d’imprimir, muntar i personalitzar, que manté l’essència del model original però amb una mirada moderna i funcional.